I no sé ben bé perquè ho he fet, tan sols sé que m'ha costat moltíssim.
Gràcies a tots els que tot i que fa més d'un mes que no escric, encara m'envieu algun WhatsApp dient-me "ei, fa dies que no escrius, m'agrada llegir-te" doncs sou els que m'heu remogut la consciència dia a dia per fer-ho.
Be, la majoria ja sabeu que s'ha complert el pitjor del meu pronòstic i que la primera dosi de quimioteràpia ja és venes avall i que ja no s'hi pot fer res més que abaixar el cap i esperar: esperar que la teva pell es comenci a degradar, que et caigui el cabell, les celles, les pestanyes i que quan hagis perdut tot lo necessari, tornis a renéixer de les cendres. He de dir a favor meu que els efectes immediats de la primera dosi han estat suportables i que dintre de tota la llista de possibilitats, si vaig posant creuetes, m'hauria de considerar "afortunada".
La Roser "the best in the sky" al principi, quan em va parlar de tot el procés i em va veure tan animada i amb tantes ganes em va dir: bé, tu deixa't sentir el que sigui, doncs tot sovint quan arriba el tractament, inclús les que teniu molta força al principi, acabeu caient. Reconec que en aquell moment vaig pensar: No em coneix!
I ara em veig totalment reflectida en les seves paraules, com també em veig reflectida en molts blogs i molts sentiments compartís de companyes de malaltia, en l'esgotament, l'espera, el respecte, la soledat, la pèrdua de temps... no sé, sensacions difícils d'expressar i sobretot difícils de pal·liar.
Les opcions són poques, és un procés que n'hauré de sorgir sola i que segurament m'aportarà un bonus extra en l'experiència de la vida, però que mentre dura: és dur, molt dur. Els amics i la família són aquell bàlsam que es posa a sobre la cremada i que et recompensa amb una estona de treva, però el mal és a sota.
Referent a lo que em deia la Roser, es confirma una mica una teoria meva, que els humans som molt més similars els uns als altres del que podem imaginar, que el que ens diferencia són les formes, no el fi i que l'ésser viu té una gran capacitat de regeneració per continuar l'aventura infinita que és la vida.
