Era finals de setembre, concretament el dia 18, jo tinc per costum en tornar de les vacances visitar el dentista i el gine, així per passar una mica la itv.
Tot normal, van ser les paraules que va pronunciar el doctor Tarazona (the best) una vegada m'havia fet l'exploració mamària, mentrestant em feia la citologia, em va venir al cap que durant les vacances d'estiu, la popa dreta m'havia fet un mal muscular per sota, vaig estar pensant: una nit boja, un cop, una mala postura dormint... En fi, tant fa, ara ja no me'n fa...
Recordo el moment perfectament i el pensament posterior: li dic? No li dic? Si li dic segur que m'envia a fer una mamografia... bufff quina mandra, total que li vaig dir.
Em va tornar a mirar, em va tornar a dir, aquí no tens res i tenia tota la raó, però com que mai t'has fet una mamo i ja no ets una cadelleta (això m'ho dic jo), fem la primera i tindrem una referència, pro tranquil·la, no li ve ni d'un dia ni d'un mes.
Continuant amb la meva bona sort, vaig tornar a fer el pensament, i si demano hora i m'ho trec de sobre?
Era el 2 d'octubre, primera mamo de la meva vida, "aplastament" de popa i primera eco, el doctor Jesús Ferrer, en acabar la eco amb una delicadesa extrema, em fa entrar a la sala on tenen les màquines i m'ensenya el monitor, a la part superior de la meva popa dreta hi havia una mena de purpurina que brillava, m'explica que això són calcificacions, que normalment són benignes però que ell m'aconsella fer una biòpsia, que ho consulti al the best, vaig tardar 5 minuts a plorar.
No va dubtar, biòpsia i com més aviat millor.
Aquella setmana vaig fer un màster sobre les putes calcificacions (sorry), em sé de memòria totes les tipologies, formes, mides i maneres d'agrupar-se, m'atreveixo a afirmar que m'ho sé millor que els verbs conjugats, i t'asseguro que si vas estudiar al cole d'Artesa, amb això no falles!
El dia de la biòpsia va arribar, no va ser gens agradable, pro si ràpid, la doctora encantadora, després va venir lo bo, dinaret al Japo i la volteta de compres amb la meva estimada Maria, ara puc afirmar, que va ser un molt bon dia.
Ara només tocava esperar...
Mirat amb perspectiva, aquella mandra que vaig guardar molt probablement m'ha salvat d'un mal major, així que estimada amiga: toca't, vés al gine cada any, no dubtis en preguntar i si sents quelcom, queixa't si us plau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario