Qui espera desespera

I és que es fa molt llarg tot plegat, viatges i més viatges, visites, estudis, estadístiques, percentatges i probabilitats i mentre esperes, la vida passa i aquí estic, esforçant-me a convertir-la en una altra.

Estic immersa en un canvi de vida més saludable, surto a caminar entre 1 i 2 hores, i em sento molt més connectada amb la natura, estic canviant hàbits alimentaris, intentant treure'm la carn roja, el sucre, la llet i tot el que porta hormones i acabant d'introduir els aliments màgics com la cúrcuma, el bròquil, les algues, la xia, els fruits secs i etc. Per nadal he demanat al pare Noel uns llibres de l'Odil, una doctora que va tenir càncer, que n'ha fet una manera de viure, a veure si he estat bona i me'ls porta.
I és que a mi el nadal m'encanta, tinc molt esperit nadalenc, lo bo d'estar a casa és que estic gaudint de la decoració de nadal, de veure els meus nebots rebre el caga tió amb una cara d'il·lusió inexplicable, de poder pensar i embolicar els detalls i regals amb tranquil·litat, etc.

Lligant amb el títol d'avui i parlant de l'espera, aquest dia vaig tenir un moment molt bonic amb la meva mare, doncs li vaig preguntar que, que volia per nadal, i la resposta va ser: A tu (s´em va fer un nus a la gola) però la meva ment va ser molt ràpida, això serà possible gràcies a la investigació.
Jo i molta gent que han passat per un càncer recentment s'han curat o cronificat, gràcies a la investigació, lamentablement altres no. Per això el diumenge és la marató i com diu el seu lema "l'espera no cura el càncer, la investigació sí", així que he fet tractes amb el pare Noel i ja sé que li portaran a la meva mare, al cap i a la fi, és el que em va demanar, oi?
Doncs bé, des d'aquí també demanar-vos a vosaltres, els que em llegiu, que encara que sigui simbòlic: 5 euros, 10 euros, 30 euros o el que pugueu, feu la vostra aportació, doncs el càncer malauradament, ens toca a tots.