A la meva estimada Popa

                                                                              Artesa de Lleida, 12 de novembre de 2018


Estimada popa dreta

Ja fa uns dies que sé, que la nostra separació és imminent i inevitable i és per aquest motiu que t'escric aquesta carta.

Primer de tot, voldria donar-te les gràcies per aquests 37 anys juntes, ha estat molt bonic i hem gaudit molt: encara recordo quan vàreu començar a créixer (tot i que amb confiança, us vàreu quedar una mica justetes) o quan us tocava sense adonar-me'n (els que em coneixeu sabeu que és un tic que tinc) fins al dia d'avui, que us he après a estimar i ara sé que puc dir, que sou de les meves parts preferides.

Sé que a vegades no us he cuidat prou i heu acabat com aquest estiu, torrades a la platja del Torn, que moltes vegades us he portat a passejar una mica destapades i us heu constipat i que tot sovint heu sigut víctimes de mirades indiscretes per culpa dels meus escots, em sap greu, però no ho he sabut fer millor.

Vull que sàpigues que jo vaig intentar amb tots els meus mitjans que no t'arranquessin tota de mi, que pogués quedar la teva essència o alguna cosa de tu, però no ha estat possible, i ens hem de deslligar.

Perquè la teva pèrdua no sigui tan dura i cada dia no recordem que ens faltes tu, et posarem una mena de substituta, que ja sabem que no serà igual, però que intentarà calmar la teva enyorança.

Ens separem de tu per poder seguir el nostre viatge, que esperem que sigui molt llarg i desitjant que tu siguis l'única en abandonar-nos i que el temps, per poc que pugui deixi a la teva companya entre nosaltres.

T'estimem i et trobarem a faltar

Lídia