"Casos d'éxit"

L'article que escriuré avui fa dies que li dono tombs, sobretot els dies que una certa ràbia s'apodera de mi, i vull que quedi clar per endavant que no és una crítica al suport rebut, que estic més que emocionada, és una reflexió en veu alta, que voldria fer juntament amb vosaltres i que consti, que si aquest blog no fos meu, l'article parlaria també de mi.

Quan un rep certes notícies a la vida, en el meu cas, és indispensable compartir-les sobretot en el cercle més íntim, és una manera de fer a la vida, crec fidelment que les penes compartides, són menys penes i les alegries, es dupliquen.

Quan la notícia no és precisament bona, gran part dels humans recorrem a la nostra memòria a la cerca de situacions similars que hagin acabat amb un final feliç, crec simplement que és un mecanisme d'autodefensa del dolor, sobretot per la persona que rep la notícia en aquell moment. D'aquest moment en surten missatges esperançadors per al nostre interlocutor que en el meu cas són un bàlsam momentani i una galleda d'aigua freda, a llarg termini, és allò que en diem popularment "mal de muchos, consuelo de tontos".

Estimats: quan un transmet o intenta transmetre un missatge, perquè a l'altre li serveixi de quelcom, ha de ser un missatge honest, basat amb la realitat i amb un contingut real (i no vull dir amb això, que m'esteu enganyant).

Us en posaré alguns exemples:

El tot anirà bé, confia amb mi. Aquest missatge realment només tel podria donar un metge, que coneix la realitat del teu càncer i ell no ho fa, la "the best in the world" es va limitar a dir, té un bon pronòstic.

Un altre molt concorregut, són les històries d'èxit: la de l'amiga, tieta, parenta, saludada o coneguda, que va tenir un càncer i té dues pròtesis que ha pujat a l'Everest i no li han explotat, i que té 60, 70 o 80 anys, està fresca com una rosa, "vivita y coleando" i té unes popes tan guapes que se la rifen a tots els clubs de stripers de la ciutat: Fora conyes, tu només et sents del teu de mal i en el meu cas, l'únic cas que és útil, és quan algú molt pròxim està passant per quelcom similar i li pots trucar per saber si farà molt mal o quants dies ploraràs. (des d'aquí una abraçada a la Lo i la Sa)

I ja el missatge Top de la seva categoria és el: Has de ser optimista!, doncs mira, jo m'ho pensava que era optimista, pro resulta que ara estic veient que és més fàcil ser optimista quan no et passa res.

Estimats, si mai us trobeu en aquesta situació, crec que amb un: passi el que passi estic al teu costat o un simplement, estic amb tu, són suficients i en el meu cas, m'escalfen l'ànima a rabiar.

Molt en aquesta línia, ahir vaig rebre un missatge del pare de l'estrella, que encaixa perfectament en la reflexió d'avui i que és aquest:

Una abraçada i moltes gràcies per l'escalf, sou molt grans.