Després de la tempesta, sempre, sempre, sempre, torna a sortir el sol

Ahir va ser un dia dur, molt dur, vaig despertar igual que em vaig adormir, plorant.

Una pena terrible i un dolor intens es va apoderar del meu ser durant el dia, no tenia res concret, simplement desesperació.

Ara, la meva particular brigada ASL (amics sense límit) es va posar on fire i van revertir la foscor, amb serenitat i calma i vàrem acabar "apilotonats" al sofà, adormits i tips de pizza i xocolata i és que jo, sense ells, no sóc res.

Avui el despertar ha estat un altre, he vist llum, he passat un matí de proves per l'operació, combinat amb un esmorzar a l'Almenara love amb la meva estrella, i un migdia passejant, de compres, fent un vermut al sol i dinant caragols, una tarda de "Bohemian Rhapsody" ha rematat aquest dia bonic.

Una cosa que he après ja amb tot aquest procés, és el valor de les abraçades, jo confesso ser una mica "frestiqueta" per lo general, però avui en dia són una excel·lent medicina per la meva ànima.

Avui m'acomiado amb el vídeo original del concert per la fam del 85 que surt a la peli de Queen, si no has vist la peli, NO obris el vídeo ;), quin tio, quina força i quina energia.... Segur que alguna cosa se'm enganxa!